i Cirat | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Cirat

Cirat, a l' Alt Millars
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, al sud de l’estret del Millars, que travessa el terme d’est a oest formant una sèrie de meandres encaixats entre moles (de 800 a 900 m alt.) calcàries separades per diversos barrancs.
Població: 
267 h
[2009]
Extensió: 
41 km2

La zona forestal, en part comunal (pins, carrasques), ocupa 600 ha; els pasturatges són aprofitats pel bestiar de llana. L’agricultura de secà (930 ha) és destinada a l’olivera, el garrofer i la vinya. El regadiu (90 ha) es dóna a la vora del Millars, al petit eixamplament que forma al voltant de la vila. Dins el terme hi ha fonts d’aigües medicinals (la Carrasca). La població ha experimentat un ràpid descens; l’emigració es dirigeix principalment a Castelló, València i Barcelona. La vila (184 h agl [2006]; 399 m alt.) és a la dreta del Millars, a l’interior d’un meandre, sota les ruïnes de l’antic castell de Cirat , centre de la baronia i després comtat de Cirat. Era lloc de moriscs (100 focs el 1572, reduïts a 50 el 1609). L’església parroquial de Sant Bernadí, obra barroca del s. XVII, ha esdevingut cap del nou arxiprestat de Montant-Cirat. És centre de la comarca de l’Alt Millars. El municipi comprèn, a més, el poble del Tormo de Cirat i els despoblats de Pandel i de Seguer.

Col·laboració: 
JFMi
Llegir més...