i parc de la Ciutadella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

parc de la Ciutadella

La Cascada del parc de la Ciutadella
© Lluís Prats
Conjunt de jardins públics de Barcelona, edificats al s. XIX.

Ocupa el lloc de l’antiga Ciutadella de Barcelona construïda per Felip V per a dominar la ciutat, que en la guerra de Successió s’havia mantingut fidel als Habsburg. Cedida a Barcelona pel general Prim el 1869, la ciutadella fou ràpidament enderrocada. L’espai que en resultà fou urbanitzat pel mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, que guanyà el concurs municipal convocat a propòsit el 1871, i s’articula amb la part inferior de la quadrícula de l'Eixample. Els jardins i els passeigs, ornamentats amb escultures i monuments, foren centrats a la plaça d’armes, amb una extensió de 60 ha.

De l’antiga ciutadella (1716-27) queden tres edificis nobles d’estil barroc molt sobri: l’Arsenal, la Capella i el Palau del Governador. L’Arsenal, obra de J.P. de Verboom, fou habilitat el 1894 com a residència de Maria Cristina, i seu del Parlament de Catalunya durant la Segona República i ho és de nou en l’actualitat; ha estat també seu de diversos museus com el Museu d'Art Modern. Per adequar-lo com a Museu d’Art i Arqueologia fou ampliat el 1915 per l’arquitecte Pere Falqués, que hi construí, entre altres coses, els dos cossos laterals. La Capella, que ha conservat la seva significació castrense, fou traçada per Alexandre de Retz. El Palau del Governador, el més sobri dels tres edificis, és seu d’un institut de secundària (convertit el 1932 en Institut-Escola de la Generalitat i el 1939 en institut femení per al batxillerat).

A més del traçat general dels jardins, Fontserè projectà al parc la Gran Cascada, d’estil eclèctic afrancesat, en la qual el jove Antoni Gaudí participà com a ajudant. La cascada conté obres dels més notables escultors catalans de l’època: en destaquen la Quadriga de l’Aurora, de Rossend Nobas, que corona el conjunt, i el grup del Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana, que el centra. També d’aquesta primera etapa data el Museu Martorell de Geologia, obra d’Antoni Rovira i Trias.

Vista del llac del parc de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
De les nombroses estàtues que s’alcen en diversos indrets del parc, moltes de les quals són monuments a escriptors i artistes diversos, destaquen especialment el del general Prim (obra de Lluís Puigjaner, el 1884, refet per Frederic Marès el 1940), el dels voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial (Josep Clarà, el 1932), el la Senyoreta del Paraigua (1884), de Joan Roig i Solé, que ha adquirit un valor emblemàtic de la Barcelona postromàntica, i el nu femení dit Desconsol, de Josep Llimona (1903, instal·lat el 1917), que centra l’espai de l’antiga plaça d’armes enjardinat per Forestier l’any 1917.

Fontserè no es limità, però, al traçat del parc, sinó que urbanizà tota la zona: d’això ve la uniformitat dels edificis d’habitatges del passeig de la Indústria –actualment passeig de Picasso– i dels carrers propers que emmarquen el mercat del Born, important exemple d’arquitectura en ferro projectat pel mateix Fontserè i per l’enginyer Josep M. Cornet (1876). Funcionà com a mercat central de la ciutat fins el 1971. Arran dels treballs de restauració iniciats a principis del sXXI, hom hi descobrí un important jaciment arqueològic, consistent en les restes de l'antic barri de la Ribera arrasat per les forces borbòniques el 1714. Aquestes restes donaren peu a la creació del El Born Centre Cultural.

Quan encara es trobava en fase de construcció, el parc fou destinat a servir de seu a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888, motiu pel qual es féu càrrec de la direcció arquitectònica del conjunt l’arquitecte Elies Rogent. A aquella fase pertanyen edificacions com l’Umbracle, de Josep Amargós, i el Restaurant –actual Museu de Zoologia–, conegut popularment pel Castell dels Tres Dragons, obra mestra de Lluís Domènech i Montaner i, sens dubte, per la seva modernitat, una de les obres més interessants de l’arquitectura europea del seu temps (1887-88).

L’Exposició Universal fou també la causa que s’urbanitzés el saló de Sant Joan, que desemboca al parc i en el qual hi ha el ja esmentat Palau de Justícia. L’entrada del saló –avinguda enjardinada– la marca un Arc de Triomf, de maó vist, de Josep Vilaseca, i al seu acabament, davant una de les entrades al parc, s’aixecà en 1897-1901 el monument a Rius i Taulet –que era l’alcalde de Barcelona quan se celebrà l’Exposició–, projectat per Falqués i amb escultures de Manuel Fuxà.

Al parc hi ha, des del 1894, el zoològic de la ciutat, molt reformat el 1955 dins la línia dels zoos més moderns d’Europa, amb valls que aïllen els animals sense recórrer a les tradicionals gàbies. Hi havia hagut el goril·la albí dit Floquet de Neu, elefants molt populars (L’Avi, Júlia i la Perla).

El Palau de Belles Arts, d’interessant estructura metàl·lica d’August Font i Carreras (1888), fora del recinte del parc, fou enderrocat el 1940.

Col·laboració: 
JMA
Data de revisió: 
2015-03-20
Llegir més...