i Joan Eduard Cirlot i Laporta | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Joan Eduard Cirlot i Laporta

poètica poètica
Poeta en llengua castellana, crític d’art i compositor.
Barcelona, 1916 — Barcelona, 1973

El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics. La seva crítica artística fou decisiva: Introducción al surrealismo (1953), Diccionario de símbolos (1958), Informalismo (1960), dos assaigs sobre Antoni Tàpies, Pintura catalana contemporánea (1961), etc. Fou membre del grup Dau al Set. La seva producció poètica és recollida en llibres, com Cantos a la vida muerta (1945), Lilith (1949), Palacio de plata (on introduí per primera vegada la tècnica permutatòria, 1955), Inger Stevens (1970) i els poemes del cicle Bronwyn (1967-71). Compongué Preludi per a cinc instruments (1948), Suite atonal, Himne, per a piano, i Concertino, per a quartet de corda, i escriví nombrosos articles sobre música i un llibre sobre Stravinski (1949). Formà part del Cercle Manuel de Falla.

Llegir més...