Antoni Claperós

(?, segle XIV — Barcelona, aprox. 1460)

Escultor i mestre d’obres actiu entre el 1414 i el 1466.

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en col·laboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós: amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori (1422) i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre (1448), i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi; són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia. Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona (1444). Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona, fou col·locada (1456) damunt la volta d’entrada a la plaça de l’Àngel (en féu també la peanya amb decoració d’àngels i escuts reials i de la ciutat, ajudat pel seu fill Joan). El 1458 esculpí, també en terra cuita i ajudat pel mateix Joan, les imatges dels apòstols del portal lateral de la catedral de Girona (destruïdes el 1936). Possiblement es deu als Claperós la decoració en relleu de l’extraordinària volta de la capella de la casa dels Boixadors, actual casa Dalmases, del carrer de Montcada, de Barcelona, amb representació de l’Epifania voltada d’àngels músics.