Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic. Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926). El 1939 s’exilià a França, on actuà. S'establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual. El seu germà Josep Claramunt i Mesa (Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947) fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’editorial Nereida.