Participà (1793) en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona. Al començament de la guerra del Francès (1808) li fou confiada (15 de maig) per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat. Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei (23 de juliol), de Girona (20 d’agost), que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona (1809), en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat (9 de març), i que la retirada de la protecció anglesa féu fracassar. Assolí el grau de brigadier. Fou avi del primer baró de Prado Hermoso, Joan de Clarós i de Ferran.