Interessat per l’estudi dels gasos, el 1906 modificà el mètode Linde per a l’obtenció d'aire líquid i el féu més econòmic. Més tard, l’any 1911, reeixí en la realització d’un procediment industrial de separació dels components de l’aire per destil·lació fraccionada. L’any 1910 començà els estudis sobre les descàrregues elèctriques en gasos, que li mostraren la possibilitat de llur ús en il·luminació. Primerament l’aplicà només als cartells lluminosos, però quan, el 1930, recobrí interiorment els tubs amb substàncies fluorescents que feien una llum blanca, llur utilització s’estengué pertot arreu. El 1917 posà a punt un procés de síntesi de l’amoníac a partir de l’aire i de l’hidrogen. Es dedicà també a l’estudi de noves fonts d’energia (1926) i construí una central oceanotèrmica que aprofitava les desigualtats de temperatura al fons del mar per a l’obtenció d’energia, però no resultà rendible comercialment. Actiu militant del grup d’Action Française, donà suport al govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa fou acusat de col·laboracionista i condemnat, l’any 1945, a cinc anys de presó.