i pintures rupestres del Cogul | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

pintures rupestres del Cogul

coves del Cogul
coves del Cogul
Reproducció d’una part de les pintures rupestres del Congul
© Fototeca.cat
prehistòria prehist i art art
Pintures rupestres prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres , a la roca o cova del Cogul o dels Moros, a 500 m del poble del Cogul (Garrigues), a la vora esquerra del riu de Set.

És el jaciment més septentrional d’aquest grup, un dels més famosos pel fet d’haver estat dels primers descoberts i, sobretot, per l’originalitat de l’escena de la dansa. Descobertes el 1908 pel rector del poble Ramon Huguet (historiador de la població), Ceferí Rocafort les donà a conèixer molt aviat, i han estat profusament estudiades pels més famosos especialistes: Lluís Marià Vidal, el comte Bégüen, H. Breuil, Cabré, Obermaier, Bosch i Gimpera, Almagro i A. Beltran.

És una balma en la qual hi ha 45 figures pintades, algunes de les quals constitueixen escenes especials. Els colors dominants són el roig i el negre, que ressalten sobre un fons amb tonalitat ocre. Algunes figures són alhora gravades i pintades, i 10, només gravades. Hi ha representats toros, cabres, cérvols, com també algun caçador amb arc que són un bon indicador de la fauna d’aquella zona i de les activitats dels seus primers pobladors. Però la part més original és una escena de dansa, amb deu dones voltant un home nu, itifàl·lic, de 14 cm d’alçada. Les dones fan entre 25 i 30 cm i duen unes llargues faldilles acampanades, mentre que la part superior del cos sembla nua. També hi ha algunes figures disperses, de cérvols i caçadors, molt esquemàtiques, que deuen correspondre a una època posterior. Una característica d’aquestes figures és el fet de ser molt estilitzades, però amb trets bastant naturalistes

No sembla discutible el caràcter de santuari que tingué aquest lloc, amb culte durant segles, la qual cosa explica que es manifestin superposicions i figures repintades. La possible perduració del lloc sagrat fins a època històrica explica que també hi apareguin inscripcions ibèriques i fins i tot romanes, una de les quals es refereix a un vot: " Secundio votum fecit ". La cronologia d’aquesta cova s’estén des del 7.000 aC fins al 100 aC.

El 1998 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Col·laboració: 
MTa
Llegir més...