Es formà a l’últim terç del s. XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del s. XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca. Els anys cinquanta i seixanta fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta. Actualment és gairebé unit al barri del Carmel. Al vessant S del turó hi fou explotada durant molt de temps una pedrera calcària ( la pedrera del Coll ); l’immens clot produït a la muntanya per la llevada continuada de materials ha estat aprofitada per a habilitar-hi (1986) un gran parc públic ( el parc de la Creueta del Coll ), on hi ha dos estanys, utilitzables com a piscines descobertes, i diverses places, passeigs i instal·lacions esportives.
Parc de la Creueta del Coll, Barcelona
© Lluís Prats