De jove milità en el Centre Obrer de Barcelona i fou un dels fundadors de la UGT i del PSOE el 1888. S’oposà al trasllat del Comitè Nacional de la UGT de Barcelona a Madrid el 1899. El 1923, en constituir-se la Unió Socialista de Catalunya, s’hi mostrà favorable, sense abandonar, però, el PSOE, creient que la seva gestió personal aconseguiria el reconeixement de la USC com a únic grup socialista a Catalunya. Fundà la Mutualitat Familiar Obrera.
Publicà La revolución de Barcelona (1909) i La revolución en Cataluña (1910), i traduí diversos opuscles socialistes. Dirigí La Ilustración Obrera, col·laborà a La Nació i fou corresponsal dels principals periòdics socialistes europeus (L’Humanité, de París, El Socialista, de Madrid, i The Daily Citizen, de Londres).