En vigor des del 1958 i integrada pels mateixos membres de la CECA i de l’EURATOM. Per la creació d’un mercat únic entre els estats membres es fixaren una sèrie d’objectius: tarifes externes comunes (unió duanera), elaboració d’una política conjunta per a l’agricultura i per al moviment de mà d’obra i els transports, fundació d’institucions comunes per al desenvolupament econòmic i creació d’una unitat de compte europea (ECU) el 1979.
Com la CECA i l’EURATOM, la CEE disposava d’òrgans propis de govern (Consell i Comissió) fins el 1965, unificats en el Tractat de Brussel·les, pel qual es creà les Comunitats Europees (CE), en vigor des del 1967. La integració progressiva d’aquests organismes i l’assoliment dels seus objectius culminà el 1992 en el Tractat de Maastricht, origen de la Unió Europea, la qual donà l’impuls definitiu a la unificació econòmica i representà l’inici de la unió política, judicial i de seguretat comuna.
El 1973 hi ingressaren la Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca, el 1981 s’hi afegí Grècia i el 1986 Espanya i Portugal. Grenlàndia, territori dependent de Dinamarca, decidí de retirar-se’n el 1982. El 1990 s’hi integrà l’Alemanya reunificada.