i Josep Conangla i Fontanilles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Josep Conangla i Fontanilles

ciències polítiques polít, història hist, literatura lit i poètica poètica
Polític, assagista i poeta.
Montblanc, Conca de Barberà, 1875 — l'Havana, 1965

Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català. El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels capdavanters dels catalans d’aquell continent. A l’Havana fou director del Centre Català i un dels fundadors de “La Nova Catalunya” (1908), i intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català (30 de setembre - 2 d’octubre de 1928), que redactà una constitució provisional de la República Catalana. El 1932 fou nomenat delegat per a Cuba i Amèrica central per la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya. Entre altres, publicà els volums de poesies Elegia de la guerra (1904), amb un pròleg de Joan Maragall, i Eternal (1921), les evocacions Montblanquines (1921), i El meu pare (1921), i els assaigs Cuba y Pi y Margall (1947), Tomás Gener (1950), Martí y Cataluña (1954) i Els altres sentits (1957).

Llegir més...