i Alfredo Conde Cid | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfredo Conde Cid

literatura lit
Novel·lista gallec.
Allariz, Ourense, 6 de gener de 1945

Inicià la seva tasca novel·lística amb Contubernio catro de Tomé S . (1978) i Come e bebe que o barco é do amo (1978), però fou a partir de Breixo (1981), Memoria de Noa (1982) i, sobretot, de Xa vai o Griffon no vento (1984, Premio Nacional de Literatura 1986) que es consagrà com una de les figures més destacades de la narrativa gallega. Posteriorment, publicà, entre d’altres, Los otros días (1991, premi Nadal), en castellà, Sempre me matan (1995), O fácil que é matar (1998), Azul cobalto (2001), Memoria dun soldado (2002) i Romasanta. Memoria incerta do home lobo (2004) i els contes A casa de adara (1996) i l’obra de teatre A gaiola (1995).

Llegir més...