i Consell d’Aragó | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Consell d’Aragó

SinònimConsell Suprem d’Aragó
SinònimConsell Suprem d’Aragó
història hist
Nom que prengué el consell reial de la corona catalanoaragonesa durant la monarquia dels Àustria i els primers anys de FelipV.

Vice-cancellers i presidents del Consell d’Aragó

El seu origen remunta a la reforma del consell reial feta per Ferran II de Catalunya-Aragó, per la qual restà constituït pel vicecanceller i quatre regents de la cancelleria, tots ells anomenats doctors. Tenia com a missió d’estudiar les causes i les peticions dels regnes de la corona catalanoaragonesa i de proposar-ne la solució al rei, i actuava com a òrgan consultiu de govern i com a tribunal suprem de justícia per als afers dels regnes de València, Mallorca i Sardenya (a partir del 1623, de tots els regnes). Ben aviat (1522) el nombre dels membres augmentà a set, presidits pel vicecanceller. Un d’ells tenia el càrrec de tresorer general de la corona catalanoaragonesa i no tenia vot en els negocis de justícia —era conseller de capa i espasa—, però sí en els de gràcia, i presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller. Els altres sis consellers foren anomenats regents, i eren dos pel Regne d’Aragó, dos pel Regne de València i dos pel Principat de Catalunya i regnes de Mallorca i de Sardenya.

Amb la incorporació del Regne de Nàpols (1504), els seus afers romangueren vinculats també al Consell, fins que el 1555 fou creat el Consell d’Itàlia. A més dels membres del Consell hi havia un advocat fiscal i quatre secretaris (un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya). El secretari aragonès, considerat com a secretari primer, malgrat les protestes dels altres, prenia el títol de protonotari, i assistia al Consell, però sense vot. El Consell radicava a la cort.

Des del començament del segle XVII esdevingué el centre d’on partien les directrius polítiques de la monarquia vers els regnes de la corona catalanoaragonesa. A partir del 1622, a la mort del vicecanceller Andreu Roig, hom confià la direcció del Consell (1622-46, 1677-90, 1692-1707), en govern i no en propietat, a lletrats i, després, a nobles, que n'eren anomenats presidents. Durant la guerra de Successió hi hagué dos consells d’Aragó; el filipista fou dissolt el 1707, tot atribuint al Consell d’Itàlia els afers de Sardenya; i el de l’emperador Carles VI perdurà fins el 1729 amb el nom de Consell d’Espanya.

Col·laboració: 
EDG
Llegir més...