i Consell d’Europa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Consell d’Europa

dret internacional dr intern
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.

Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets de l’home i de les llibertats fonamentals. En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN. Els membres fundadors foren Bèlgica, Dinamarca, França, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Noruega i Suècia. Posteriorment s’hi afegiren Grècia i Turquia (1949), Islàndia (1950), la RF d’Alemanya el 1951 (el 1990 inclogué també l’antiga República Democràtica Alemanya), Àustria (1956), Xipre (1961), Suïssa (1963), Malta (1965), Portugal (1976), Espanya (1977) i Liechtenstein (1978). Amb l’ensorrament de l’URSS i l’adopció de la democràcia parlamentària com a sistema de govern, els estats de l’antiga Europa socialista (i els que sorgiren de nou) ingressaren a l’organització: Hongria (1990), Polònia (1991), Bulgària (1992), Estònia, Lituània, Eslovènia, Eslovàquia, la República Txeca i Romania (1993), Letònia, Albània, Moldàvia, Macedònia i Ucraïna (1995), Rússia i Croàcia (1996), Geòrgia (1999), Armènia i l’Azerbaidjan (2001) i Bòsnia i Hercegovina (2002). Andorra hi ingressà el 1994. Amb l’accés de Mònaco (2004), l’organització consta de 46 membres. La instància de decisió del Consell d’Europa és el comitè de ministres —format pels ministres d’afers estrangers—, que tracta de l’estat de la cooperació i l’actualitat política. Els darrers anys el Consell s’implicà en la defensa dels drets humans en el marc de la lluita antiterrorista global: hom signà, entre d’altres, la Convenció contra el cibercrim (2001), al qual s’afegí un protocol addicional el 2003 relatiu a la propagació de continguts racistes, el protocol tretzè de la Convenció sobre drets humans, relatiu a l’abolició de la pena de mort (2002), i les directrius sobre drets humans i lluita antiterrorista (2002).

Llegir més...