La part antiga és a la vora esquerra del Rin, envoltada de territori suís, mentre que el sector modern s’ha estès a la dreta. Conserva la catedral, dels segles XI i XVI, i el convent dels agustins, del s. XIII, amb uns importants frescs gòtics. La indústria (rellotgera, mecànica, tèxtil i del paper) i el turisme en són les principals fonts de riquesa. Centre d’ensenyament superior: Universität Konstanz, fundada el 1966. Fundada per Constanci II a la darreria del s. III amb la finalitat de fortificar la línia del Rin, la construcció de la ciutat actual és del s. X, que s’hi establí una fira. El 1192 fou declarada ciutat de l’Imperi. El 1342 li foren reconeguts els drets dels seus gremis. S'hi celebrà el concili de Constança (1414-18). Al començament del s. XV decaigué a poc a poc el comerç, i la guerra dels gremis (1429-30) obligà les empreses més importants a traslladar-se a Ravensburg i a Sankt Gallen. El 1531 formà part de la Lliga d’Esmalcalda; desfeta aquesta (1546), fou conquerida per Carles V. El 1570 s’hi traslladà el bisbat de Windisch , i creà el bisbat de bisbat de Constança. Segons el tractat de Pressburg (1805), s’integrà al Gran Ducat de Baden.