i Manuel Corachan i Garcia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Corachan i Garcia

cirurgia cir
Cirurgià.
Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 1881 — Barcelona, 1942

Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905. S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia. Col·laborà a la revista “Monografies Mèdiques” amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926), i fundà la Clínica Corachan (1921), entitat privada que publicà uns “Anales..." (1925-35) d’aparició irregular; presidí (1932-34) l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques. Fou nomenat (1933) professor lliure de patologia quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà Cirugía gástrica (1934) i, amb Francesc Domènech i Alsina, una Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1936). Dirigí el Diccionari de medicina (1936), que fixà la terminologia mèdica en català. El 1936 fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya; en començar la guerra civil anà a França i després a Veneçuela, on fou director de l’Instituto de Cirugía Experimental i catedràtic de tècnica anatòmica de la Universidad de Caracas. El 1941 tornà a Barcelona. Com a cirurgià gaudí de prestigi internacional i formà nombrosos deixebles, alguns dels quals ampliaren la seva clínica, que actualment duu el nom d’Institut Corachan i que des del 1948 publica “Anales Instituto Corachan”.

Col·laboració: 
JPiF
Llegir més...