i Xavier Corberó i Olivella | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Xavier Corberó i Olivella

escultura escult
Escultor.
Barcelona, Barcelonès, 1935 — Barcelona, Barcelonès, 24 d'abril de 2017

Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana; a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore; en aquest període conreà també la pintura. Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955. Exposà (1959) individualment a Lausana (Suïssa), on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci. Es presentà a diverses col·lectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué (1960) i Ramon Rogent (1961). Exposà a Munic (1963), on rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera, a Pittsburg, a Nova York i al Japó, i fou invitat a fer conferències i sessions de taller als EUA, on residí a temporades.

Del 1966 al 1968 edità sèries d’aiguaforts i de litografies, i el 1972 fundà a Esplugues de Llobregat el Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya, la seu del qual projectà com un conjunt de nou edificis interconnectats per una desena de patis l’element predominant dels quals són els més de tres-cents arcs que contenen. D’entre les obres posteriors hom pot destacar l’escultura per a la col·lecció de la Fundació March (1973), a Cala Rajada (Mallorca) i Homenatge a la Mediterrània (1983), a la plaça de Sóller de Barcelona. La seva projecció pública guanyà impuls amb l’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona de la tria d’obres per als espais públics de la ciutat en ocasió dels Jocs Olímpics del 1992, per als quals dissenyà també les medalles. Altres obres seves a la mateixa ciutat són A Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1983), L’ou com balla. Homenatge als artistes del Poble Sec (1987), Columnes de terme (1988), El viatger (1992) i A Josep Tarradellas. Pedra sobre pedra (1998).

Partint d’un informalisme treballat en elaborades superfícies de bronze, evolucionà cap a una tridimensionalitat on sovint introduí el moviment generat per corrents electromagnètics. Posteriorment abandonà el treball amb metalls (bronze i acer inoxidable) i realitzà d’escultures amb marbre i pedra, fins i tot de grans dimensions, bé que la depuració formal i les superfícies polides foren constants de la seva producció. Sobresortí també com a dissenyador de joies, amb peces de materials molt diversos. Hi ha obres seves al Museum of Modern Art de Nova York, al Stedelijk Museum d’Amsterdam, al Victoria and Albert Museum de Londres, etc. Membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, el 1992 rebé la Creu de Sant Jordi.

Col·laboració: 
JoMa / JBrC
Data de revisió: 
2017-04-24
Llegir més...