Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G. Gombau, A. Arias, W. Marchetti i J. Hidalgo. Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva. Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig. De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola (1981-86) i el de membre del Consell Assessor de la Música i conseller de Música de la comunitat autònoma de Madrid. Cofundador d’ALEA, primer laboratori de música electroacústica a l’Estat espanyol i, amb altres compositors, de l’ACSE (Asociación de Compositores Españoles) el 1976, col·laborà també a la premsa.
Creador d’una obra poc extensa, partí del serialisme per a endinsar-se en una recerca estructural que el portà a assajar diversos mètodes. Posseïdor d’una orquestració de gran refinament, en les seves composicions no manca un cert to irònic. Del conjunt de la seva obra sobresurten l’òpera Belisa (1992), les peces orquestrals Lúdica I (1969), Falla Revisited (1973), Ancora una volta (1978), Una modesta proposición (1979) i Intermezzo (1981); Joyce’s Portrait (1967), Arietta nº 3: Verrà la morte (1984), Arietta nº 1: Canción de Belisa (1986), Arietta nº 2: La Chevelure (1988) i Seis canciones españolas (1994), per a veu i orquestra; Poema de Góngora (1964) i Sol duro (1989), per a veu i piano; Juego de densidades (1962), Deux encores (1982), Hommage (1988) i Variaciones sobre un tema original (1994), per a piano, a més de la composició electrònica Collage (1967) i el ballet Seis sonatas para la Reina de España (1985).