Joan Corminas i Güell

(Manlleu?, Osona, 1800 — Burgos, 1854)

Historiador de la literatura catalana, orador i poeta en llengua castellana.

Vida i obra

Estudià filosofia i teologia a Tarragona. Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera, on coordinà el recull Poesías con que la Universidad de Cervera celebra las virtudes de nuestros reyes (1828). Feu alguns discursos acadèmics a la Universitat de Cervera, i compongué una “Oda d’exaltació del govern de Ferran VII”. També fou canonge de Burgos.

Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852. 

Publicà articles i opuscles sobre religió, història i educació , així com discursos acadèmics i necrològics, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries. Col·laborà a la Revista Científica y Literaria de Burgos, El Español de Madrid, La Antorcha i a la Llibreria Religiosa.

La seva obra més important és el compendi d’escriptors catalans Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (Burgos, 1849), complement de les Memorias de Fèlix Torres i Amat, publicades el 1836, de qui Corminas fou deixeble. Posteriorment afegí un Apéndice al “Suplemento”, que restà inèdit. A l’arxiu Torres i Amat de la Biblioteca de Catalunya es conserva la correspondència personal mantinguda entre tots dos erudits.

Bibliografia

  • Corts, R.: L’arquebisbe Fèlix Amat (1750-1824) i l’última Il·lustració Espanyola, Herder, Barcelona 1992.
  • Saint-Germain, L.F. de: “Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona”, Historia y labor de la Real Academia de Buenas Letras desde su fundación en el siglo XVIII, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona 1955, p. 132-133.