i Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes

història hist
Baró de Calonge i de Llagostera, fill i hereu (vers el 1447) de Pere Galceran de Cruïlles.
?, aprox. 1410 — ?, aprox. 1474

Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera. Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455. Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el féu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella (1461). Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil (1462), es decantà per JoanII i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert (II) de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran. Capturat a Calonge el mateix any per les forces del comte de Pallars i del baró de Cruïlles, fou bescanviat (1463), i continuà essent un dels primers capitans reialistes de l’Empordà, sempre en contra dels seus parents de Peratallada; es distingí en la defensa del castell d’Empúries (1468). El 1463 JoanII el recompensà retornant-li Calonge (que havia estat reincorporada a la corona el 1371), però acabada la guerra hagué d’anul·lar aquesta donació davant la protesta de Barcelona i dels calongins.

Col·laboració: 
SSo
Llegir més...