Membre de la generació del 1900, fou un dels renovadors de la literatura xilena. El 1904 participà en la fundació de la Colonia Tolstoiana, que postulava la unitat de l’home amb la natura, la vida comunitària i la dedicació a les obres de l’esperit. Fou cònsol a Calcuta (1907) i visqué, entre altres llocs, a Madrid, Londres, París i Istanbul. Dirigí la revista Luz y sombra . La seva novel·la Juana Lucero (1902), influïda pel naturalisme rus i per Balzac, és una transposició al marc xilè d’una visió realista i metafísica, on la protagonista, filla natural d’un polític, esdevé una prostituta. Unes altres obres seves són Las alucinadas, Gatita (1917), Nirvana (1918), La sombra de humo en el espejo, Pasión y muerte del cura Deusto (1924), La muerte de don Quijote (1934), Lo que no se ha dicho sobre la actual revolución española (1936), Palabras para canciones (1942), Cristián y yo (1946), Los 21 (1948).