i Porfirio Díaz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Porfirio Díaz

ciències polítiques polít, història hist i història militar hist mil
Militar i polític mexicà.
Oaxaca, 15 de setembre de 1830 — París, 2 de juliol de 1915

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna. General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez. El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit. Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període (1877-1911) i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta. Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors fonamentals de l’economia (ferrocarril, mineria, banca, petroli, tèxtil, etc) i menà una política de submissió als EUA. Afavorí els grans latifundistes mexicans i estrangers donant-los les terres dels petits camperols. Aquesta política repressiva i arbitrària produí una situació de protesta d’una gran part de la població de l’estat: de la burgesia nacional, afectada pel capital estranger, de la petita burgesia radicalitzada i de la classe obrera i camperola en situació de misèria absoluta. Díaz, que el 1907 havia promès el retorn al règim democràtic, intentà, l’any 1910, d’ésser reelegit president per setena vegada. Però l’oposició, encapçalada per Francisco Madero, es revoltà i derrotà el vell dictador, que fugí a l’estranger.

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...