i Edicions 62 | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Edicions 62

arts gràfiques gràf
Editorial fundada a Barcelona el 1961 per Max Cahner i Garcia i Ramon Bastardes i que l’any 1962 inicià les seves activitats amb la publicació de Nosaltres els valencians, de Joan Fuster.

Dels inicis a la constitució i segregació d’Enciclopèdia Catalana (1961-69)

El 1963 fou transformada en societat anònima amb l’aportació econòmica de Max Cahner i Bruguera (pare), que en fou el primer president. En 1965-70 fou presidida per Agustí Duran i Sanpere. Des del primer moment representà una renovació del concepte d’empresa editorial, afavorida per un cert desglaç polític, cosa que permeté la traducció al català de grans autors internacionals.

En una primera època (1962-69) publicà col·leccions d’assaig (“Llibres a l’abast”, dirigida inicialment per Max Cahner i Josep Benet, “Biblioteca Bàsica de Cultura Contemporània” i els quaderns de l’Escorpí), de novel·la (“El Balancí”, “El Trapezi”, juvenil, i “La Cua de Palla”, policíaca, dirigida per Manuel de Pedrolo), religioses (“Col·lecció Blanquerna” i “Col·lecció Pensament Cristià”, sota la direcció de Josep M.Ballarín, Josep Perarnau i Josep M.Piñol), d’investigació i d’alta divulgació sobre temes catalans (“Estudis i Documents”) i de literatura catalana (“Antologia Catalana”i “Clàssics Catalans del Segle XX”, dirigides per Joaquim Molas).

El 1964 inicià la publicació de col·leccions en castellà sota el nom d’Ediciones Península. Per a la difusió creà la Distribuïdora Ifac (1962-69). El 1965 inicià la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana, dirigida per Jordi Carbonell, que començà a ésser publicada el 1968. L’any següent l’editorial sofrí una greu i complexa crisi, que comportà una reducció del ritme de publicació (especialment notable en els llibres religiosos i erudits i en les traduccions), la dissolució de la Distribuïdora Ifac, el traspàs de la Gran Enciclopèdia Catalana a una nova empresa i la separació del Grup Cahner-Duran.

Primera editorial en català durant el franquisme i la democràcia (1970-96)

Al final del 1969 Oriol Bohigas assumí la tasca de redreçament i reestructuració de la societat i, sota la presidència de P. Lluch, s’inicià una etapa que féu possible una nova expansió a partir del 1973, sota la gerència de Romà Cuyàs. El 1975 Oriol Bohigas fou nomenat president i el 1985 Ramon Bastardes, director general.

Entre les col·leccions publicades en la nova etapa iniciada el 1970, a part la continuació de la majoria de les anteriors, en destaquen diverses d’investigació i alta divulgació (“Cultura Catalana Contemporània”, 1970; “Biblioteca d’Art”, 1973-81, i “Història de l’Art Català”, 1983-86), la col·lecció de butxaca de literatura universal “El Cangur” (1974), tres col·leccions de narrativa en col·laboració amb la Caixa de Pensions (“Les millors obres de la literatura catalana”, 1978-81 i represa el 1994; “Les millors obres de la literatura universal”, 1981-86, i “Les millors obres de la literatura universal del segle XX”, 1986), dirigides per J. Molas, i “Venècies” (1985), en coedició amb La Magrana. Altres col·leccions són “Clàssics del pensament modern” (des del 1982, en col·laboració amb la diputació de Barcelona), “L’Escorpí. Sèrie gran” de poesia (1989), “Seleccions de la Cua de Palla”(1981), “El confident” (1989), de narrativa estrangera, “Col·lecció de biografies Pere Vergés” (1990-93) i “Biografies i memòries” (1978).

Del 1979 al 2003 edità l’anuari Història gràfica de Catalunya dia a dia, continuació de la Història gràfica de Catalunya d’Edmon Vallès, iniciada el 1974, i també de gran format és la sèrie “Vida i costums dels catalans” (1976). Igualment publicà diverses obres d’ampli abast, com la Història de Catalunya (1987-90), dirigida per P. Vilar, Història del País Valencià (1988-90), l’enciclopèdia Gran Larousse català (1990-93) i Història de la cultura catalana, iniciada el 1994. Posteriorment incorporà les col·leccions “Clàssics catalans del s. XX”, “Clàssics del pensament” i “Textos filosòfics” (des del 1990, que continuà la sèrie iniciada per Editorial Laia), ha ampliat les seves col·leccions amb la sèrie “Diccionaris 62 de la llengua catalana” i la Història de la música catalana i balear, i, des del 1997, publica la revista de turisme Descobrir Catalunya.

El Grup 62

El 1996, amb la incorporació d’Editorial Empúries, creà el Grup 62, que els anys següents s’amplià amb altres editorials, entre les quals el fons de l’editorial Selecta (1998) i Muchnik Editores (1998), així com la distribuïdora Enlace i RACC-62, empresa creada el 1999 en col·laboració amb el Reial Automòbil Club de Catalunya per a la publicació de llibres de viatge, oci i turisme.

El 1997 Xavier Folch substituí en la direcció literària J.M. Castellet, que ocupava el càrrec des del 1964, el qual el 1999 fou elegit president. Els primers anys del s. XXI el grup es veié immers en una greu crisi que obligà a una progressiva intervenció de compra d’accions per la Caixa de Pensions i d’estalvis de Barcelona, que a l’agost del 2001 prengué el control del 56% de les accions de l’editorial i nomenà Rosa Cullell com a consellera delegada i Pere Sureda com a director general en substitució de Jordi Capdevila. Sureda inicià un procés accelerat d’expansió amb la creació de noves editorials, com ara Diagonal, i posà l’èmfasi en l’edició en llengua castellana. Al gener del 2003 fou rellevat en el càrrec per Rosa Cullell, la qual nomenà, a l’abril del 2003, Ernest Folch com a director editorial. Per compensar el procés d’expansió accelerat, els directius dugueren a terme una política de reducció en el nombre de títols publicats i un esforç de centrar-se novament en els segells en llengua catalana. Al començament del 2005, Rosa Cullell fou substituïda per Francesc Ruiz.

La crisi de mitjan 2000

El 2006 s’incorporaren a l’accionariat del Grup les editorials Enciclopèdia Catalana i Planeta amb un 30% de la participació cadascuna. “La Caixa” i els accionistes fundadors restaren, respectivament, amb un 30% i un 10%. Enciclopèdia Catalana aportà al Grup 62 els segells Proa, Pòrtic i Mina, mentre que Planeta hi aportà Columna i les edicions catalanes de Planeta, Destino i Timun Mas. El mateix any, Xavier Mallafré fou nomenat nou director general i hom creà un Consell Editorial. Al gener del 2008 constituí amb el Grup Enciclopèdia Catalana la distribuïdora Àgora Solucions Logístiques SL, amb una participació del 60%, dedicada al mercat del llibre en català. Pel que fa a la producció editorial, el 2007 llançà el segell de butxaca “La Butxaca” amb títols del catàleg de l’editorial que aviat esdevingué el primer en català en aquest format. L’any 2011 posà en servei el portal d’internet Lecturanda, per al foment de la lectura entre el públic infantil i juvenil, i adquirí  el 50% de l’editorial Eumo. Al juny del 2013, Planeta confirmà que havia adquirit les participacions de “la Caixa”, operació a través de la qual obtingué una majoria superior al 50% en l’accionariat del Grup 62. Al febrer del 2014 Josep Ramoneda substituí Josep Maria Castellet en la presidència del consell d’administració.

Col·laboració: 
JMaM / FVa
Data de revisió: 
2014-02-28
Llegir més...