i Eduard d’Anglaterra | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduard d’Anglaterra

Sobrenom d’el Príncep Negre
Sobrenom d’el Príncep Negre
història hist
Príncep de Gal·les.
Woodstok, 1330 — Westminster, 1376

Fill d’Eduard III d’Anglaterra i de Felipa d’Hainaut, no arribà a regnar per haver premort al pare. Es féu famós per les victòries que obtingué sobre els francesos durant la guerra dels Cent Anys, especialment la de Poitiers (1356). Des del 1360 el seu pare li confià el govern d’Aquitània, i dirigí també la intervenció anglesa en els conflictes hispànics: guerra entre Castella i Catalunya-Aragó, combinada amb la guerra civil de Castella entre Pere el Cruel, aliat d’Anglaterra, i el seu germà bastard i aspirant al tron Enric de Trastàmara. Però l’incompliment dels pactes per part de Pere el Cruel l’inclinà a posar-se en contacte amb Pere el Cerimoniós. Aquestes negociacions portaren a la signatura d’una treva amb Castella (agost del 1367) i d’un acord secret entre el Príncep i el rei Pere, al qual s’adherí Carles de Navarra, per a la repartició de Castella entre tots tres. Retornat el príncep a Aquitània, no intervingué en la mort de Pere el Cruel (1369). Posteriorment, les diferències amb Ferran I de Portugal i el desinterès de la cort anglesa per Castella el portaren a desentendre's definitivament de la política peninsular. El 1370, ja malalt, abandonà el govern d’Aquitània al seu germà Joan de Gant, duc de Lancaster, i tornà a Anglaterra, on morí.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...