Fill d’Eduard II i d’Isabel, filla de Felip IV de França. Durant la seva minoritat foren regents la seva mare i el privat Roger Mortimer. El 1330 aconseguí el poder, i desterrà la seva mare i feu executar Mortimer. Intentà de recuperar Escòcia, però no ho aconseguí. En morir el darrer fill de Felip IV de França sense descendència, pretengué la corona francesa com a hereu dels drets de la seva mare, i declarà la guerra a Felip VI (guerra dels Cent Anys). Per l’acord de Brétigny (1360) obtingué les regions de Gascunya, Guiena, Poitou i Calais i el pagament d’una indemnització de guerra; a canvi renuncià els seus drets al regne de França. Durant el regnat de Carles V perdé totes les seves possessions a França.