Era filla del senescal Pere (II) de Montcada. Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó, les esposalles se celebraren a Tarragona (1322), poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya. Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença, a favor dels drets del fill d’aquesta (el futur Pere el Cerimoniós), disputats per l’infant Pere, comte de Prades i de Ribagorça.
Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes (1326), que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià (1335), la jurisdicció civil i criminal de Piera (1431) i altres rendes. Vídua (1327), rebé en usdefruit els llocs de Berga, Pals, Torroella de Montgrí, Tortosa i Castelló de Borriana, i es retirà en un petit palau immediat al monestir, fins a la seva mort. És enterrada en un ric sepulcre d’alabastre visible des del presbiteri (on és representada, en una estàtua jacent, com a reina) i des del claustre (on ho és en una altra estàtua, vestida de monja).
L’any 2026 es presentaren els primers resultats d’un estudi científic sobre vuit tombes intactes del període fundacional del monestir de Pedralbes, entre les quals hi ha la d’Elisenda de Montcada. Impulsat amb motiu del 700 aniversari d’aquest monestir, el projecte ha permès exhumar i analitzar les restes de vint-i-cinc individus. En el cas de la tomba d’Elisenda de Montcada, s’hi ha trobat una caixa de fusta medieval que contenia les restes de la reina, embolcallades amb un teixit similar al cotó. L’estudi antropològic conclou que Elisenda morí al voltant dels setanta anys, que feia més d’1,60 metres d’alçada i que patia una malaltia metabòlica associada a una alimentació excessiva. Les anàlisis també han detectat evidències tèxtils que indiquen que fou enterrada amb hàbit de monja, tot i que mai no arribà a professar.