Passà a Amèrica en assolir el grau de capità de vaixell, i esdevingué governador de Panamà. Per les seves simpaties profranceses fou nomenat capità general de Veneçuela per Josep I Bonaparte (1809). Féu detenir un gran nombre de patriotes (1810), però no pogué evitar la proclamació d’independència veneçolana, i fou expulsat.