i Erill la Vall | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Erill la Vall

Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble del municipi de Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
Població: 
99 h
[2009]

La seva església parroquial (Santa Eulàlia d’Erill la Vall) és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat. Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament (segle XII).

L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions. L’any 1072 el feu d’Erill la Vall pertanyia al llinatge de Miró Guerreta, relacionat amb els barons de Sas i de Bellera. El 1208 Guillem de Glorieta, segurament hereu dels Guerreta, vengué el feu a Guillem II de Bellera i la seva muller Sança, i més tard un fill d’ells, o el mateix Guillem II, es casà amb Arsenda d’Erill. Sembla que la mateixa Arsenda o algun dels seus descendents continuadors del llinatge d’Erill donà la vila al monestir cistercenc de Santa Maria de Lavaix. Des d’aleshores fins a la desamortització dels béns monàstics al segle XIX, Erill la Vall fou patrimoni de Lavaix.

Llegir més...