Fou cap del departament de física de la Sony (1956-60) i després passà al Centre de Recerques de l’IBM. El 1973 li fou concedit el premi Nobel de física, juntament amb el nord-americà Ivar Giaever, per llurs treballs sobre l'efecte túnel, en el qual es basa l’anomenat díode túnel o díode Esaki.