i Casa Editorial Espasa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Casa Editorial Espasa

arts gràfiques gràf
Empresa fundada a Barcelona el 1860 per Josep Espasa i Anguera i el seu germà Pau, amb el nom d’ Espasa Germans .

Ultra “El Mundo Ilustrado”, edità el Diccionari de la llengua catalana (1864-65), de Labèrnia, la Gramàtica catalana , d’Antoni de Bofarull i d’Adolf Blanc, i Poesies catalanes (1875), de Frederic Soler. Durant un període (1881-97) s’associaren amb llur cunyat Manuel Salvat sota el nom d’Espasa i Companyia. Pau Espasa es retirà del negoci el 1877. Ha publicat obres monumentals en castellà, de viatges, d’arqueologia i sobretot de medicina, a més de novel·les en fascicles i publicacions periòdiques. Des del 1908 l’editorial fou continuada pels seus fills Josep, Joan i Lluís Espasa i Escayola ( Josep Espasa i Fills ). El 1905 començà l' Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana , coneguda popularment per Enciclopedia Espasa . El 1925 es fusionà amb la casa Calpe ( Espasa-Calpe SA ). El 1936 hom creà l' Espasa-Calpe argentina a Buenos Aires i el 1948 una delegació a la Ciutat de Mèxic. Del seu extens catàleg es destaquen l’esmentada enciclopèdia universal, la Summa Artis de J. Pijoan, la Historia de España dirigida per Menéndez Pidal i les col·leccions “Austral” i “Clásicos castellanos”.

Llegir més...