Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada, del monestir de la Vall d’Hebron (Barcelona) de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana. De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’Espill de la vida religiosa, que cal considerar perduda. L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat. Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament franciscana.
La novel·la publicada es compon de dues parts complementàries on descriu el pelegrinatge de Desitjós a la recerca de la perfecció religiosa. La primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística: exposa el pelegrinatge al·legòric del protagonista, Desitjós, cap a la contemplació de Déu, mitjançant l’estada a la Casa d’Humilitat, el periple pel Camí de Paciència i, finalment, l’accés a la Casa de Caritat, on contemplarà Déu; s’hi relata també l’itinerari oposat que pren el personatge Bé Em Vull, el qual, en comptes d’assolir la Casa de Caritat, ateny la de Supèrbia.
La segona part, és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa i porta per títol Llibre d’Amor. Mitjançant el recorregut mental per un psaltiri musical, ofereix un entramat mnemotècnic per a contemplar d’una manera sistemàtica. L’obra es clou amb una oració que el protagonista adreça a Déu en l’hora de la mort.
Escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector, fou pensada segurament per a no iniciats en teologia.
L’elecció del format novel·lesc per a difondre un ensenyament doctrinal reflecteix la influència de Llull, com també ho són altres aspectes formals i de teoria contemplativa. Però, a part de la influència lul·liana i de l’al·legorisme —el qual permet a l’autor descriure els processos psicològics del protagonista en forma narrativa—, és perfectament perceptible l’influx de l’espiritualitat devocionalista de l’època —afectiva i antiintel·lectual—, sobretot en el Psaltiri d’Amor, raó per la qual, l’obra s’inscriu dins el moviment cinccentista de la Devotio Moderna.
La novel·la, reeditada en català a València el 1529 en un context clarament renaixentista i d’espiritualitat renovada, obtingué una difusió extraordinària arreu d’Europa, als segles XVI i XVII, amb prop de cent versions conegudes i traduïda a més de deu llengües. És especialment rellevant la seva difusió en terres protestants. A partir de la primera edició castellana (1533), se l’apropià l’orde de Sant Jeroni, encara que hi hagué més intents d’apropiació en altres contrades. S’editaren dotze edicions castellanes, en les quals rebé, des de la tercera, el títol Tratado llamado Deseoso.
Bibliografia
- Alcina, L.: “El Spill de la vida religiosa de Miguel Comalada, O.S.H.”. Studia Monastica, III, fasc. 2, 1961, p. 377-382.
- Bover i Font, A.: “Notes sobre les traduccions no castellanes de l’Spill de la vida religiosa”, dins Miscel·lània Pere Bohigas, 1. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III. Barcelona, 1981, PAM, p. 129-138.
- Bover i Font, A.: “Espill de la vida religiosa”, dins Pacheco, A. i Bover, A. (ed.): Novel·les amoroses i morals. Barcelona, 1982, Edicions 62 / “la Caixa”, p. 187-306
- Bover i Font, A.: “‘E dir-se ha Spill’. Qüestió de noms a l’entorn de l’Spill de la vida religiosa (Barcelona 1515)”, dins Sobrer, J.M. (ed.): Actes del Vuitè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica. Bloomington, 1995. Barcelona, 1998, PAM, p. 93-100.
- Bover i Font, A.: “Il Desideroso, l’aventura italiana d’una novel·la cinc-centista catalana”, dins Compagna, A.M.; Benedetto, A. de i Puigdevall i Bafaluy, N. (ed.): Momenti di cultura catalana in un millenio. Atti del VII Convegno dell’AISC (Napoli, 22-24 maggio 2000). Nàpols, 2003, Liguori, vol. I, p. 47-58.
- Bover i Font, A.: “L’autor ‘callà son nom’. Sobre les atribucions de l’“Spill de la vida religiosa’”, dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LI. Barcelona, 2005, PAM, p. 45-67.
- López Estrada, F.: Notas sobre la espiritualidad española de los Siglos de Oro. (Estudio del Tratado llamado el Deseoso). Sevilla, 1972, Universidad de Sevilla.
- Rafanell, A. i Valsalobre, P.: “‘Català’ i ‘valencià’ al primer Cinc-cents. A propòsit de dues edicions de l’Spill de la vida religiosa”. Caplletra, 27, 1999, p. 137-165.
- Ricart, D.: “El Desitjós. Novel·la religiosa simbòlica del 1515”. Xaloc (Mèxic), 8, 1965, p. 122-128.
- Valsalobre, P.: “De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós. Notes a una novel·la al·legòrica del segle XVI”. Caplletra, 31, 2001, p. 11-23.
- Valsalobre, P.: “El trencaclosques d’El Desitjós i una reivindicació de Bé Em Vull”, dins Diversos autors: Miscel·lània Joaquim Molas, II. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, LVII, Barcelona, 2009, PAM.