Francesc Esteve i Gálvez

(Castelló de la Plana, 1907 — Castelló de la Plana, 20 de març de 2001)

Prehistoriador i arqueòleg.

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre. Sobre aquesta temàtica publicà els treballs: Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Joquera (1965), La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969), La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974) i Ceràmica d’Onda (1993). És autor, a més, dels volums de memòries A l’entorn de les aigües lluminoses: el creuer universitari 1933 (1985), El goig de crèixer. Els estudis superiors (1996) i Vilacollença. Una capitaleta provinciana de l’Espanya vertebrada (1997). Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i la Medalla d’Or de la Província de Castelló.