i escàndol de l’Estraperlo | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

escàndol de l’Estraperlo

història hist
Afer de corrupció política que provocà la fi de la coalició radicalcedista durant la Segona República espanyola.

Pel maig del 1934 Daniel Strauss, aventurer holandès naturalitzat mexicà, i el seu soci italià Perlo (o Perlowitz) provaren d’obtenir de les autoritats republicanes la legalització d’una ruleta trucada que havien inventat (anomenada estraperlo, per la combinació dels cognoms dels inventors). Lluís Companys es negà a autoritzar-la a Catalunya, però pel setembre del 1934 Strauss aconseguí d’introduir-la al Casino de Sant Sebastià i després a l’Hotel Formentor (Formentor), bé que fou immediatament prohibida per la policia. Strauss exigí una compensació econòmica a diversos polítics per aquesta prohibició, sense èxit, motiu pel qual remeté tota la documentació de l’afer a Alcalá Zamora, president de la República. El 20 de setembre de 1935 Alejandro Lerroux dimitia com a cap de govern perquè molts partidaris seus eren implicats en l’escàndol: Aurelio Lerroux, nebot seu i delegat del govern a la Companyia Telefònica, fou destituït; Joan Pich i Pon cessà com a governador general de Catalunya i Salazar Alonso com a alcalde de Madrid, etc. L’afer es féu públic, i les corts, després d’investigar els fets, declararen culpables de corrupció Aurelio Lerroux, Joan Pich i Pon, Sigfrid Sigfrid Blasco-Ibáñez (fill de l’escriptor) i altres, tots membres del Partit Republicà Radical, que restà totalment desprestigiat, fet que, juntament amb l’immediat afer Nombela, precipità la fi del Bienni Negre (govern centrista de Portela Valladares, el 13 de desembre de 1935).

Col·laboració: 
BRi
Llegir més...