Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona. El 1901 anà a Anglaterra, des d’on col·laborà a “La Revista Socialista” (Madrid, 1903-05), amb el pseudònim de Marco Antonio. Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité. Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional (agost del 1907) i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes (a Stuttgart, el 1907). Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE. S’apropà al sindicalisme català i aprofità el segon congrés de la Solidaritat Obrera (1908) per a reorganitzar la Federació Socialista Catalana i fer aparèixer el setmanari La Internacional (1908-09). Intentà la creació d’una federació catalanobalear, amb els socialistes mallorquins (viatge a Mallorca del juny del 1909).
Fou un dels principals impulsors de la protesta contra la guerra del Marroc, que desencadenà la Setmana Tràgica, i intentà que els caps republicans estenguessin l’abast de la revolta. Posteriorment residí a París, on tornà a treballar amb Jaurès, i s’allunyà definitivament de les tasques organitzatives del PSOE. De nou a Espanya, fou funcionari de l’Institut de Reformes Socials (1920-23), representant a Espanya de l’Organització Internacional del Treball, i exercí un fort ascendent damunt Largo Caballero.
Durant la República, després d’ésser diputat a corts i director general del treball (1931-32), se n’anà a Ginebra per treballar en l’OIT i prop de la Societat de Nacions. Posteriorment, també residí un temps a Edimburg i a Estocolm. El 1942 s’exilià a l’Amèrica Llatina, i es dedicà a l’estudi del cooperativisme. S’establí a Colòmbia, on treballà com a professor a la Universitat del Cauca i més tard fou director de l’Institut d’Estudis Cooperatius de Popayán. Feu diverses publicacions sobre el cooperativisme i dictà conferències a París, Berlín, Nova York, Mèxic, l’Havana, Buenos Aires i Veneçuela. Tornà a Espanya el 1950, i redactà unes valuoses memòries sobre la Setmana Tràgica.
És autor d’El socialismo y el conflicto europeo (1915), Organización y características del movimiento laborista (1924) i La Organización Internacional del Trabajo (1929), entre d’altres obres. Pel que fa a les obres publicades a Veneçuela i Colòmbia, cal esmentar: La cooperación agrícola (1942); Haciendo cooperación: homenaje y recuerdo a un cooperador (1942); La cooperación; su porvenir está en las Américas (1943); Hacia un nuevo orden económico. Reflexiones dedicadas a la juventud iberoamericana (Medellín, 1943) i The Cooperative Movement in Latin America: Its Significance in Hemisphere Solidarity (1943).