Carbonari conspicu, lluità a la revolta del 1831 i fou exiliat. Refugiat a Marsella, fou un dels promotors de la societat secreta Giovine Italia; després anà a Espanya, on combaté contra els carlins. El 1837 passà a Malta i creà la Legione Italica. El 1859 fou nomenat ministre de la guerra de Palerm, i el 1861 elegit diputat. Combaté al Trentino (1866) i a la campanya de Roma (1867).