Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise. Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres (octubre del 1868) i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona (1869), així com del seu òrgan de premsa, La Federación (1869-74). Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional (setembre del 1869), on conegué Bakunin, es convertí en un dels principals difusors de l’apoliticisme i del bakuninisme a Catalunya; fou membre de l’Aliança de la Democràcia Socialista (1869), i creà, en ésser dissolta aquesta, un grup autònom català (abril del 1870). Fou un dels organitzadors del congrés obrer de Barcelona del 1870 i participà en el de Còrdova (desembre del 1872), així com en la Internacional de la Haia (setembre del 1872) i en els de la fracció anarquista de l’AIT de Saint-Imier (setembre del 1872), de Ginebra (setembre del 1873) i de Brussel·les (setembre del 1874). Posteriorment figurà en la majoria de les comissions federals clandestines de la Federació Regional Espanyola de 1875-79, bé que es mostrà disconforme amb les tendències insurreccionalistes dominants; el 1881 fou un dels principals impulsors de la tornada a la legalitat i de la fundació de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881). Fundà, amb Anselmo Lorenzo, la revista “Acracia” (1886) i col·laborà en el periòdic “El Productor”, creat el 1887. Fou un dels autors del fullet Cuestión de la Alianza (1872) i, amb el pseudònim de Justo Pastor de Pellico, el principal autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882).
Rafael Farga i Pellicer
© Fototeca.cat
Dirigent obrer.