Menà una vida bohèmia i fastuosa, i foren secretaris seus Blasco i Ibáñez i Tomás Luceño. En les seves obres —hom en compta més de 300—, condicionades per la urgència de l’elaboració i pel públic, poc exigent, predomina la intriga i l’acció; algunes són de tema històric (El bastardo y el rey, 1851; El pastelero de Madrigal, 1862; El conde-duque de Olivares, 1870) i unes altres, de tema actual (Los desheredados, 1865; María, 1868; La sangre del pueblo, 1869). També escriví un volum de Poesías (1835), a la manera de Zorrilla.