El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822. Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema (1823). Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics. El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins. Assolí el grau de general; però, acusat de malversacions, emigrà a França (1836) i, després d’un intent de revolta a Sevilla (1838), a Portugal.