Catorzè duc de Frías. Lluità contra Napoleó. A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis. Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia; vençuts els liberals, s’exilià a França (1823-28). El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II. El 1838 fou president del govern i ministre d’estat. Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza (1837) i l’oda La muerte de Felipe II (1842).