Vida i obra
Era germà de Vicent Ferrer. Estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia. Fou professor de dret a València (1376), assessor de justícia criminal i, el 1389, representà la ciutat de València a les corts de Montsó.
Casat el 1382 amb Jaumeta Despont, tingueren dos fills i cinc filles. Sembla que mare i filles moriren de la pesta del 1394, cosa que el va moure a entrar a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior (1400).
En aquesta època entrà en contacte amb Benet XIII a través del seu germà Vicent, i actuà com a legat i ambaixador papal davant el rei de França i altres magnats.
El 1402 fou nomenat definidor de l’orde cartoixà i visitador de la província de Catalunya, on decretà moltes millores. Aquell mateix any esdevingué prior general de l’orde (1402-08). Fou legat de Benet XIII al concili de Pisa (1408); la seva gestió fou un gran fracàs, fins al punt que perillà la seva vida. Renuncià allí a la direcció de l’orde, escindit aleshores en dues obediències (a la de Roma pertanyien Alemanya i Itàlia, dirigits per Esteve Maconi, i a la d’Avinyó, França, Castella i Catalunya-Aragó, dirigits per Bonifaci).
Fou compromissari per València al compromís de Casp (1412).
Fou elegit prior general únic Joan de Griffenberg, que se sotmeté a Alexandre V. Benet XIII obligà aleshores Bonifaci a acceptar de nou la direcció de l’orde, i aquest escollí la cartoixa de Valldecrist (prop de Sogorb) com a residència, on celebrà capítols generals de l’orde fins el 1416.
El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent. Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de miracles, reposen a la Cova Santa (Alt Palància).
Escriví diverses obres, la majoria de les quals inèdites, de tipus jurídic, de tema cartoixà, traduccions al català de la Bíblia, obres piadoses i d’espiritualitat i altres referents al Cisma d’Occident, com el Tractatus pro defensione benedicti XIII.
Bibliografia
- Avenoza, Gemma: “Romanceamientos hispánicos de la Biblia”, dins La Biblia de Ajuda y la Megil·lat Antiochus en romance. Madrid, CSIC, 2001
- Bohigas, Pere: “Dos fragments catalans dels Evangelis, restes de la traducció de la Bíblia de Bonifaci Ferrer”, dins Aportació a l’Estudi de la Literatura Catalana. Barcelona, PAM, 1982.
- Sanchis Guarner, Manuel: “Identificació de nous fragments de la Biblia valenciana”. Revista Valenciana de Filología, VI, 1959-1962.
- Ventura, Jordi: La Bíblia valenciana. Recuperació de la història d’un incunable en català. Barcelona, Curial, 1993.
- Wittlin, Curt: “El Psaltiri del 1480 i altres restes de la Bíblia valenciana dels cartoixans de Portaceli”, dins BOVER, August; MARTÍ, Jaume i NEWMAN, Mary Ann (ed.): Actes del Setè Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-amèrica. Barcelona, PAM, 1996.