i Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA

(ae)
(ae)
Vista de l’andana de l’estació d’Urgell del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
© Fototeca.cat
transports transp i ferrocarrils ferroc
Societat creada el 1920 per tal de construir i explotar la concessió de la línia de ferrocarril subterrani que havia d’unir el nord de Barcelona (passeig de Fabra i Puig) amb el sud (la Bordeta), dita Transversal, obtinguda per G. de Müller.

Hi participaren Horacio Echevarrieta, la Banca Marsans i l’Ajuntament de Barcelona, que, a partir del 1928, passà pràcticament a controlar-la. El 1958 l’Ajuntament comprà l’empresa, que el 1961 absorbí el Gran Metropolità de Barcelona SA, i fou convertida en la societat privada municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA/SPM. Juntament amb Transports de Barcelona, que gestiona el transport en superfície, forma el que a partir del 1986 s’anomena Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). L’any 2018 comprenia 8 línies, dues de les quals desdoblades, una xarxa de 119 km de longitud i 156 estacions. El creixement de la xarxa de metro de Barcelona ha alternat l’obertura de línies noves amb l’ampliació de les ja existents (algunes de les quals han donat lloc a noves línies), i també ha permès la comunicació amb altres municipis de l’àrea metropolitana.

La primera línia a entrar en servei (1924) fou la que comunicava la plaça de Catalunya amb la plaça de Lesseps (línia 3 en l’actual nomenclatura, que des del 2008 connecta la Zona Universitària amb la Trinitat Nova). El 1926 hom hi afegí el ramal Catalunya-Bordeta, embrió de l’actual línia 1, que des del 1992 connecta l’Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) amb Santa Coloma de Gramenet (Fondo). Les línies Vilapicina-Sagrera (1959) i Diagonal-Sant Ramon (1969) donaren lloc, en ser connectades el 1970, a l’actual línia 5, que des del 2010 connecta el centre de Cornellà de Llobregat amb la Vall d’Hebron. El 1973 s’inaugurà la línia 4 a partir del trajecte Jaume I-Joanic, que, des del 2003, enllaça les estacions de Trinitat Nova i Pep Ventura (Badalona); el 1995 la línia 2 (Paral·lel-Sagrada Família, posteriorment ampliada fins a l’estació badalonina de Pompeu Fabra el 2010); el 2003 la línia 11 (Trinitat Nova-Can Cuiàs), i el 2010 part de la línia 10, compresa entre les estacions de Gorg (Badalona) i el Bon Pastor (Barcelona), que ha anat incorporant estacions amb la previsió de connectar la primera d’aquestes estacions amb la Zona Franca (el 2018 eren operatives 11 estacions en dos trams). La línia 9, d’especial importància per la connexió que establia entre el nord-est (Badalona) i el sud-oest (el Prat de Llobregat) de l’àrea metropolitana creuant Barcelona, i especialment, per l’accés directe a l’aeroport del Prat, requerí una llarga i costosa construcció. Iniciada el 2005, el 2009 hom n’inaugurà el tram nord (Sagrera-Can Zam) i el febrer del 2016 entrà en servei el tram sud (Zona Universitària-Aeroport). Restava pendent d’obertura el tram central (Sagrera-Zona Universitària). D’altra banda, l’any 2003 les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya operatives dins la ciutat de Barcelona s’incorporaren al sistema del metro de Barcelona i donaren lloc a les línies 6, 7 i 8.

Col·laboració: 
CMC / FCa
Data de revisió: 
2018-09-10
Llegir més...