Liderat per William Cosgrave té l’origen en el Cumann na nGaedheal (Partit dels Irlandesos), partidari de l’Estat Lliure d’Irlanda sorgit del tractat angloirlandès del 1921, que es presentava com a garant del pragmatisme i l’estabilitat, i que governà del 1923 al 1932. Derrotat pel Fianna Fáil, l’any següent Cosgrave fundà el Fine Gael fusionant el seu partit amb altres formacions. Principal oposició al Fianna Fáil, arribà per primer cop al govern en una coalició de cinc partits liderada per John Costello (1948). Després de l’establiment de la República d’Irlanda (1949) derivà cap a posicions de centre liberal, i governà en coalició amb altres partits, especialment el laborista (1954-57 i 1973-77, aquest període sota el lideratge del fill de William Cosgrave, Liam). Posteriorment, liderat per Garret FitzGerald, governà en 1981-82 i 1982-87, sempre en coalició amb els laboristes.
Entre el 1994 i el 1997 recuperà el govern sota el lideratge de John Bruton, però després de les eleccions d’aquest any passà a l’oposició. Bruton fou substituït al capdavant del partit per Michael Noonan (2001) i aquest, al seu torn, per Enda Kenny (2002). Aquest any passà a l’oposició i no fou fins el febrer del 2011 que assolí una majoria clara per a retornar al govern en coalició amb els laboristes i amb Kenny com a primer ministre. En les eleccions del febrer del 2016 es mantingué com a força més votada (50 escons), però els guanys dels partits rivals, la caiguda laborista i la fragmentació del nou Parlament complicaren la formació de l’executiu. Finalment, el 6 de maig, Enda Kenny fou de nou investit cap d’un govern en minoria que incloïa el Fine Gael i independents. Tanmateix, a causa d’un escàndol en la policia Kenny renuncià al lideratge del Fine Gael un any després (17 de maig de 2017), i com a primer ministre d’Irlanda al mes següent, càrrecs en els quals fou substituït per Leo Varadkar. Malgrat l’empat tècnic amb el Sinn Féin i el Fianna Fáil, en les eleccions del 8 de febrer de 2020, el Fine Gael tingué un fort retrocés (35 escons). Les negociacions per a la formació de govern s’allargaren fins el juny, que el Fine Gael, el Fianna Fáil i els ecologistes pactaren un govern de coalició encapçalat per Micheál Martin (del FF), el primer des de la guerra civil (1922-23) en què els dos primers d’aquests partits governaven junts. En els acords es preveia que Varadkar substituiria Martin com a primer ministre el desembre del 2021.
En el Parlament Europeu, forma part del Partit Popular Europeu, on fins el 2019 ha obtingut 4 diputats, llevat de les eleccions del 1984 (6) i el 2004 (5).