Partit Popular Europeu

PPE

Partit polític conservador del Parlament Europeu.

Agrupa una cinquantena de partits de la Unió Europea. Tingué com a precedent el Grup Democratacristià de la CECA (1953), però no es constituí com a partit fins el 1976, amb Leo Tindemans a la presidència. A partir del 1994 formà coalició amb els Demòcrates Europeus, menys vinculats a la democràcia cristiana i amb alguns elements marcadament euroescèptics (especialment procedents del Partit Conservador britànic). Segona força al Parlament Europeu fins el 1994 (157 escons sobre ), des del 1999 és el primer grup a la cambra, amb 297 escons (sobre 626), 288 el 2004 (sobre 732), 265 el 2009 (sobre 736), 214 el 2014 (sobre 751) i 182 el 2019. El febrer del 2020, en fer-se efectiu el Brexit augmentà la representació en 5 escons (sobre un total de 705).  Del 1990 al 2013 fou presidit pel belga Wilfried Martens, el qual a la seva mort fou succeït pel francès Joseph Daul. La Comissió Europea ha tingut entre els seus presidents els membres del PPE Jacques Santer (1995-99) i José Manuel Durão Barroso (2004-09 i 2009-14) i, des del 2014, Jean-Claude Juncker. El juliol del 2019 Ursula von der Leyen fou elegida per a substituir-lo en el càrrec a partir de l’1 de novembre. Des del 1986 fins a la seva dissolució en formà part Unió Democràtica de Catalunya. L’any 2009 el Partit Conservador britànic abandonà el PPE. El març del 2019 l’assemblea del partit suspengué de veu i vot i de la possibilitat de presentar candidatures als seus òrgans el FIDESZ, partit conservador al govern d’Hongria, per les seves vulneracions de l’estat de dret i dels principis democràtics.