i Bartomeu Fiol i Móra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Bartomeu Fiol i Móra

Literatura
poètica poètica
Poeta.
Palma, Mallorca, 12 de novembre de 1933 — Palma, Mallorca, 8 d’agost de 2011

Estudià ciències polítiques a la Universitat de Madrid i posteriorment retornà a Mallorca, on des dels anys cinquanta es guanyà la vida en el sector turístic i arribà a ser empresari hoteler.

Publicà diversos reculls de poemes, entre els quals cal citar  L’últim (1955), Calaloscans (1966), Camp rodó (1973), Calaportal de Cavorques (1983), Contribució de Verges (1990), Canalla contra ‘Establishment' (1995), La comunió dels sants o Els morts ho callam tot (1997), Cave carmina, cape canes (1998, premi Cavall Verd), Catàleg de matèries (1998), Tot jo és una exageració: quaranta-nou textos orals perifèrics (1999, premi de la Crítica Serra d’Or 2000), Càbales del Call (2005, premi Carles Riba 2004) i Continuació o represa dels poemets de Montsouris (2007).

Recollí la seva obra poètica en Cròniques bàrbares (1999), Camps de marina i suburbials (2001),  Canalla lluny de Grècia (2001) i Carants (2011). El 2008 publicà el dietari Entre Cavorques i Albió , amb el qual guanyà l’any següent el premi Ciutat de Palma. Del 1990 al 1992 fou president de l' Obra Cultural Balear . Col·laborà també amb articles a la premsa, i el 2007 rebé el premi Atlàntida del Gremi d’Editors de Catalunya com a millor articulista en català.

Llegir més...