i Josep Maria Flotats i Picas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Maria Flotats i Picas

Teatre
J. M. Flotats
© Fototeca.cat
teatre teat
Actor i director teatral.
Barcelona, 12 de gener de 1939

Inicià les seves activitats teatrals a l’ADB, i el 1959 anà a França, on es formà al Centre Dramàtic de l’Est d’Estrasburg. Al Théâtre National Populaire francès assolí un prestigi notable, que el portà a ocupar el primer lloc al Théâtre de la Ville, a París. El 1980 s’integrà a la Comédie-Française, on protagonitzà nombroses obres, entre les quals el Don Juan de Molière (1982). Retornat a Barcelona, el 1984 hi formà companyia pròpia, amb seu al Teatre Poliorama, on dirigí i, sovint, interpretà Una jornada particular, d’Ettore Scola (1984), Cyrano de Bergerac, d’Edmon Rostand (1985, Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona), El despertar de la primavera de Frank Wedekind (1986), Per un sí o per un no de Nathalie Sarraute (1986), El dret d’escollir, de B.Clark (1987), Ara que els ametllers ja estan batuts (1990), monòleg basat en texts de Josep Pla, Cavalls de Mar (1992), de J.L. i Rodolf Sirera, Tot assajant dom Joan (1993), de L. Jouvet i Cal dir-ho? (1994), d’E. Labiche, A. Duru i J-L. Cochet, etc. El 1992 protagonitzà Don Quijote, de M. Scaparro, primera interpretació en castellà.

El 1995 fou nomenat director del Teatre Nacional de Catalunya, inaugurat el 1996 amb la producció Àngels a Amèrica, de Tony Kushner, que dirigí i pel qual rebé el Premi de la Crítica el 1997. Aquest mateix any dirigí i protagonitzà La Gavina, de Čekhov, muntatge amb què s’inaugurà la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya. L’any 1998 fou rellevat de manera polèmica de la direcció d’aquesta institució on, després d'un acte de reconciliació (2013), no tornà a actuar fins el 2014. El mateix any es traslladà a Madrid, on assumí la producció, versió, direcció, escenografia i un dels papers d'Arte, obra estrenada al teatre Marquina i guardonada amb diversos premis, com ara el de la Unió d’actors, MAX de la SGAE, El Ojo Crítico de RNE o el Fotogramas de plata. Ha continuat la seva carrera d’intèrpret i director d’escena amb París, 1940 a partir d'Elvire-Jouvet 40, de B.Jacques (obra que el 2003 rebé tres premis Max de teatre), La cena (2004), de J.C. Brisville, obra per la qual rebé el premi Max de les arts escèniques a la millor direcció d’escena, Stalin (2008), adaptació de la novel·la Une exécution ordinaire, de M. Dugain, La conversación de M. Descartes con M. Pascal joven, de J.C. Brisville (2009), i El joc de l'amor i de l'atzar, de Pierre de Marivaux (2014).

L’any 2003 s’estrenà com a director d’escena al Gran Teatre del Liceu amb una adaptació de Così fan tutte de Mozart. Ha actuat també al cinema (La guerre est finie, d’A. Resnais, etc). Entre altres guardons obtinguts cal esmentar el de Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres (1979), el premi de la crítica al millor actor de l’any (1980), la Creu de Sant Jordi (1987), el Premio Nacional de Teatro (1989), la legió d’honor francesa (1995) i la medalla d’or al mèrit de les belles arts que atorga el ministeri de cultura (1999). El 2005 obtingué un nou premi Max per la direcció de La cena, de Jean Louis Brisville, obra en la qual també actuà. Fou rapsode del text Un rèquiem per a Salvador Espriu, en l'any dedicat al poeta amb motiu del seu centenari (2013). El 2017 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i rebé el premi Butaca Honorífic Anna Lizaran.

Data de revisió: 
2018-01-30
Llegir més...