Fou professor d’anàlisi matemàtica a l’École Polytechnique (1795) de París. Estudià la propagació de la calor, i publicà Théorie analytique de la chaleur (1822). Fruit d’aquest treball fou el desenvolupament de les sèries matemàtiques que duen el seu nom i que constitueixen la base de l’anàlisi harmònica (anàlisi de Fourier). Fou nomenat secretari perpetu de l’Académie des Sciences el 1822 i membre de l’Académie Française el 1826.