Iniciat en el camp de les matemàtiques, fou un dels configuradors de l’econometria. Fou membre fundador de l’Econometric Society (1930) i director de la revista Econometrica (1933-35). Des del 1931 fins al 1965 es dedicà intensament a la seva càtedra de la Universitat d’Oslo i a la direcció del servei d’estudis econòmics d’aquella mateixa universitat. Membre de diversos organismes científics internacionals, li fou concedit (1969) el primer premi Nobel d’economia, que compartí amb J. Tinbergen. Publicà, entre altres obres, New Methods at Measuring Marginal Utility (1932) i Lois techniques et économiques de la production (1963), així com multitud d’articles diversos.