i Gaetani | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Gaetani

SinònimCaetani
SinònimCaetani
genealogia geneal
Llinatge feudal italià originari de la Campagna amb línies a Anagni, a Pisa, a Roma i a Sicília.

La seva estirp documentada és Mattia Gaetani, o Caetani, d’Anagni (mort vers el 1190). El seu fill Roffredo (I) Gaetani es casà amb Emilia Patrasso, neboda del papa Alexandre IV. De llurs fills, Benedetto (I) Gaetani fou cardenal, i després papa, amb el nom de Bonifaci VIII, i Roffredo (II) Gaetani (mort el 1296) fou senador de Roma i rebé (1295) de Carles II de Nàpols el comtat de Caserta. El fill d’aquest, Pietro (II) Gaetani (mort el 1308), vengué Caserta el 1308 i rebé del seu oncle, el papa, les senyories de Sermoneta (1297) i de Ninfa (1300) i el càrrec de marquès de la Marca d’Ancona. Fou pare de Roffredo (III) Gaetani (mort el 1335), que el 1299 es casà amb Giovanna dell’Aquila, hereva d’aquest llinatge i dels comtats de Fondi i Traetto, al regne de Nàpols. Llur net Giacomo (II) Gaetani (mort el 1423) es casà el 1360 amb Sveva Sanseverino, senyora de Piedimonte d’Alife i de Morcone, en aquell mateix regne, i llurs fills formaren dues línies. La primera línia, dels Gaetani di Sermoneta, fou iniciada per Giacobello (III) Gaetani (mort el 1408), els fills del qual heretaren els béns de l’avi als Estats Pontificis: el petit, Francesco (III) Gaetani, formà la línia dels Gaetani di Maenza, que s’extingí, i el gran, Giacomo (IV) Gaetani (mort el 1433), fou virrei dels Abruços. Al seu net, Guglielmo (I) Gaetani (mort el 1519), el papa Alexandre VI li confiscà (1499) la senyoria de Sermoneta i la lliurà (1501), erigida en ducat, al seu net Roderic d’Aragó; però el papa Juli II la hi restituí el 1504 amb el títol de ducat. El seu besnet Onorato (IV) Caetani (mort el 1592), creat (1586) pel papa marquès de Cisterna, fou cavaller del Toisó i capità general de la infanteria pontifícia a la batalla de Lepant (1571). El seu net Francesco (IV) Caetani (mort el 1683), al qual fou annexada (1616) la grandesa d’Espanya al ducat de Sermoneta, comprà el ducat de San Marco (1641); fou governador de Milà i virrei de Sicília. El 1618 es casà amb Anna Acquaviva d’Aragona, tercera princesa de Caserta, que aportà aquest principat a la descendència. El 1750 el besnet Michelangelo (I) Caetani (mort el 1759) vengué Caserta al rei Carles VII de Nàpols, que li transferí el títol principesc sobre la senyoria de Tesano. La segona línia, dels Gaetani [dell’Aquila] d’Aragona, fou iniciada per Cristoforo (I) Gaetani dell’Aquila (mort el 1441), que heretà els béns napolitans i fou creat (1402) comte de Morcone. El seu fill Onorato (II) Gaetani dell’Aquila (mort el 1491), comte de Fondi, Traetto i Morcone i protonotari del regne de Nàpols, fou autoritzat pel rei Ferran I (1466) a unir al seu cognom el d’Aragona. El seu net Onorato (III) Gaetani dell’Aquila d’Aragona (mort el 1528) fou creat (1493) duc de Traetto. El 1497 li foren confiscats els béns per francòfil, però Ferran II el Catòlic, en compensació, li donà (1506) el títol personal de príncep d’Altamura. S'havia casat primer amb Sança d’Aragó, filla natural del rei Alfons II de Nàpols, i després amb Lucrècia d’Aragó, filla natural del rei Ferran I. El seu besnet Alfonso Gaetani dell’Aquila d’Aragona (mort el 1624) fou creat (1606) príncep de Laurenzana, i el fill d’aquest, Francesco Gaetani dell’Aquila d’Aragona (mort el 1607), comte d’Alife. Els ducs de Laurenzana foren creats, el 1715, prínceps de Piedimonte (títol al qual fou annexada, el 1725, la grandesa d’Espanya) i, el 1924, ducs Gaetani dell’Aquila d’Aragona. Una línia dels Gaetani de Pisa passà (1417) al regne de Sicília amb Pietro Gaetani (mort el 1459), que comprà els castells de Chiaramonte, Calatabiano i Tripi i fou mestre racioner del regne. Els Gaetani de Sicília adquiriren la senyoria de Sortino, erigida en marquesat a favor de Cesare Gaetani, príncep de Cassaro.

Col·laboració: 
AFE
Llegir més...