Entrà a la Companyia de Jesús el 1759. Després de l’expulsió de l’orde, l’abril del 1767, residí a Ferrara i a Venècia. Amb Joan Baptista Colomes i Manuel Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes.
Publicà el drama Tarquino il Superbo (1782) i les adaptacions italianes de García de la Huerta Marcella, ossia la innocenza salvata e la calunnia punita (1786), Gonzalo della Riviera, ossia il giudice del proprio onore (1789) i La zingara (1791-1800).
Escriví també la disquisició filosòfica Elogio funebre di un illustre filosofo (1778), una defensa de la religió contra la filosofia il·lustrada.